La fàscia
Per comprendre millor el que oferim a MD Fascialtherapy, és essencial entendre què és la fàscia. La fàscia, sovint simplificada com ‘tota la part blanca d’un tros de carn‘, és molt més que això. Aquesta descripció fa referència principalment a les membranes fibroses i el teixit greixós que la componen.
En realitat, la fàscia és un teixit vital que es troba en tot el nostre cos, formant una xarxa tridimensional complexa. Aquesta xarxa actua com una estructura de suport en la qual la resta de teixits, com els músculs, els vasos sanguinis, els ossos i els òrgans interns, estan inmersos. La fàscia envolta i suporta tots aquests elements, jugant un paper clau en la salut i el benestar general.
La fàscia: un element clau fins ara menystingut
Fins fa no gaire, l’estudi de la fàscia havia estat notablement menystingut en l’àmbit de l’anatomia i la medicina. Això es pot veure en nombrosos atles anatòmics, on la representació gràfica de la fàscia sovint és omissa, malgrat ser un element essencial del nostre cos. En les disseccions cadavèriques, la fàscia tradicionalment és un dels primers teixits retirats i descartats, una pràctica que reflecteix la manca d’apreciació per la seva importància.
Recentment, s’ha incrementat l’atenció cap a la importància de la fàscia en àrees com la teràpia física i la medicina esportiva, canviant gradualment aquesta perspectiva. Ara, la fàscia és reconeguda com un teixit connectiu complex i dinàmic, més que un simple component estructural. Això ha obert noves vies en la comprensió i tractament de diverses condicions relacionades amb la fàscia, marcant un canvi significatiu en el pensament mèdic i anatòmic.
La fàscia superficial
La fàscia superficial, situada just per sota de la pell i essent la capa més externa de fàscia en el cos humà, presenta característiques distintives. Aquesta capa és particularment rica en fibres nervioses i vasos sanguinis, els quals juguen un paper crucial tant en la sensibilitat de la pell com en la regulació del flux sanguini. A més, la fàscia superficial té un rol important en l’emmagatzematge de greix i aigua, convertint-se en un component clau per a la termoregulació del cos.
La interconnexió clau de la fàscia
Un aspecte fascinant de la fàscia és la seva profunda interconnexió dins del cos. La fàscia superficial no només actua de manera aïllada, sinó que està directament vinculada amb la fàscia profunda, creant una xarxa contínua que s’estén per tot el cos. Aquesta connexió implica que qualsevol disfunció en una part específica de la fàscia pot repercutir en altres àrees, influenciant significativament la mobilitat i la funció corporal.
Aquesta visió integrada de la fàscia com una estructura tridimensional i interconnectada aporta una nova perspectiva a l’estudi de l’anatomia humana. Ens permet comprendre de manera més profunda com les diferents parts del cos interactuen entre si, influenciant recíprocament el nostre estat de salut i benestar.
Fasciopatia
Parlem de “fasciopatia” quan, per alguna causa, es presenta una disfunció en aquest teixit. Aquesta disfunció pot provocar diversos trastorns, especialment en la fascia superficial, on pot causar dolor, tensió, rigidesa i una reducció de la mobilitat. Les possibles causes d’aquesta disfunció inclouen lesions, tant traumàtiques com per sobrecàrrega, mala postura, estrès prolongat, alteracions metabòliques o malalties.
Per exemple, en el cas de la fasciopatia plantar, es fa referència a una disfunció de la fascia plantar, el teixit fascial situat a la planta del peu. O en el cas de la fasciopatia lumbar, entendriem que el que disfunciona es la fascia de la regió lumbar.
Investigant la fasciopatia
La nostra investigació actual es dedica a profunditzar en la comprensió de la fàscia i els seus mecanismes fisiopatològics. La fàscia superficial es compon d’un conjunt de membranes impermeables. Un estàsi linfàtic en l’espai potencial intermembranós pot quedar atrapat, provocant compressió local. Això pot variar en manifestacions, des de tensió o limitació de mobilitat fins a dolor constant neuropàtic per irritació nerviosa. Pensem que punxant les membranes es pot resoldre aquest estàsi, obtenint descompressió. Tot i que és necessària més recerca per confirmar aquestes hipòtesis, la nostra fundació està compromesa a avançar en la comprensió d’aquest teixit, sovint menystingut